Aualé
L’Aualé és un dels molts jocs de tauler de la família dels Mancala i han estat practicats durant milers d’anys a Egipte, on s’han trobat taulers a la piràmide de Keops i als temples de Luxor i Carnac. El joc es va estendre a Àfrica, on els àrabs van introduir-hi algunes variacions; i pel sud-est d’Àsia, fins arribar a les Filipines i a Amèrica pel Carib on va ser dut pels esclaus. Així va sobreviure totes les èpoques de la història egípcia. Actualment es juguen variants del mateix joc en diversitat de llocs (des de l'Índia fins a les Antilles).
L’aualé està catalogat com un dels millors jocs d’estratègia, tan sols superat per alguns jocs com els escacs i el go.
Es caracteritza per ser un joc de reflexió d'estratègies subtils, en el qual les fitxes no pertanyen a cap dels jugadors, i per una norma curiosa: per vèncer has d'ajudar a l'adversari (un símil de l'hospitalitat africana), és a dir, no es pot deixar el camp de l'adversari sense fitxes (si en el transcurs del joc es produeix aquesta situació el jugador ha d'ajudar a l'adversari o "donar-li de menjar").
El tauler que es presenta està tallat a mà a Àfrica, a Togo, fet de fusta noble per artesans que adquireixen l'ofici de generació en generació.
Les fitxes característiques de color verd són llavors d'un arbust africà (Caesalpinia Bonduc) conegut popularment com a awele (del qual precisament pren el seu nom el popular joc).
Material: Fusta de caoba tallada amb motius africans geomètrics
Presentació: Capsa de cartró
Instruccions: 4 idiomes (castellà, català, anglès i francès)
Origen: Togo (Àfrica occidental)
Longitud: 40 cm
Pes: 800 grams
COM S’HI JUGA?
Objectiu del joc: Ser el primer en recollir el major nombre de llavors (25 o més).
A l’inici del joc es col·loquen 4 llavors a cada forat.
El primer jugador agafa totes les llavors d’un dels sis forats del seu camp, i les va col·locant una per una en el forats consecutius, i en sentit contrari a les agulles del rellotge.
L’objectiu de cada jugador és capturar les llavors dels forats del seu contrincant, això s’aconsegueix quan la última llavor distribuïda cau a un forat del contrincant que només tingui 1 o 2 llavors. Amb la llavor dipositada, el total és de 2 o 3 llavors, que són així capturades.
Si es té la possibilitat de posar llavors al camp del contrari quan aquest s’ha quedat buit, és obligat de fer.
El joc acaba quan tots els forats d’un jugador estan buits i no pot tirar; o quan el joc es converteix en una persecució interminable de les llavors. Guanya qui té més llavors.
